Mans que cremen.
Em cremes la pell amb les mans, amb els dits, amb la carn. I quan les meves recorren les teues venes puc sentir-hi la sang, i tanque els ulls i m'imagine que sóc jo qui et fa sagnar, que sagnes perquè estic amb tú, que respires perquè hi sóc al teu costat. I la por, que m'arrossega quan no esàs desapareix al primer cop de vista. Per què serà? Em repetisc: "no t'hi enamores". Però, com no fer-ho? Si em perc a les teus mans... Si em desarmes, desfas tot el gel d'enderredor i hi intres a l'interior, a mi, al que sóc sense la careta. Amb tú no hi ha disfraç, semble aigua, derretida i transparent...
"I was a quick, wet, boy, diving too deep for coins,
All of your streets light eyes wide on my plastic toys,
Then when the cops closed the fair, I cut my long, baby, hair.
Stole me a dog-eared map and called for you everywhere..
Have I found you?
Flightless bird, jelaous, weeping or lost you...
American mouth..."
(Flightless bird - American Mouth)
